Glòria al màrtir Yahya Sinwar, presoner revolucionari, organitzador, lluitador i líder

El 16 d’octubre de 2026, la Xarxa de Solidaritat amb els Presos i Preses Palestines Samidoun recorda i ret homenatge al màrtir Yahya Sinwar, Abu Ibrahim, líder nacional palestí, president del buró polític del moviment Hamàs, un dels artífexs del «Diluvi d’Al-Aqsa», líder palestí i presoner alliberat, i símbol immortal de la voluntat indestructible d’alliberament enfront de la brutalitat colonial i la injustícia, en el segon aniversari del seu martiri.

Yahya Sinwar va caure màrtir mentre es mantenia ferm en el camp de batalla sense vacil·lacions, enfrontant-se a tot un batalló de soldats d’ocupació. El món sencer ha vist aquesta imatge: Yahya Sinwar llançant el pal que tenia a la mà, la seva última arma, contra el dron que l’apuntava, fins i tot després d’haver perdut el braç.

Tal com afirmàvem el 2025: «L’ocupació va difondre el vídeo de la seva última batalla per demostrar el seu martiri i proclamar el seu “èxit” en eliminar a un gran líder de la Resistència. No obstant això, en fer-ho, també van revelar la realitat: una en la qual aquest líder es va situar en primera línia de batalla, compromès amb el seu poble, i que va lluitar fins al seu últim alè en la seva defensa». La revelació de les circumstàncies del seu martiri no va fer més que consolidar el lloc de Sinwar en el panteó dels líders revolucionaris, des de Che Guevara fins a Omar al-Mukhtar, representant el rebuig desafiador a l’opressió i al colonialisme, i la voluntat il·limitada de lluitar per l’alliberament.

Però sobretot, Yahya Sinwar ha exercit un paper excepcional en el moviment de resistència al llarg de la seva vida. Conscient de la seva posició històrica, Sinwar va complir un paper destacat en l’organització de la resistència palestina i la seva base central d’organització i suport popular a Gaza, la seva xarxa militar i de seguretat a tota la regió, l’operació heroica «Tufan Al-Aqsa» i l’Eix de la Resistència en conjunt. Nascut al camp de refugiats i refugiades de Khan Younis a Gaza el 1962, fill de palestins deportats de Majdal Asqelan, va créixer en l’atmosfera específica de resistència que es respirava a Gaza durant les dècades de 1960 i 1970. Com a molts i moltes líders de la resistència, es va enfrontar a la presó, i va ser condemnat a quatre penes perpètues pels tribunals sionistes il·legítims el 1988 pel seu paper al capdavant d’Al-Majd, el servei de seguretat de la resistència a Gaza, que desemmascarava i eliminava als col·laboradors del règim d’ocupació.
Va ser alliberat en el marc de l’intercanvi de Wafa Al-Ahrar el 2011, després d’exercir un paper destacat en la direcció del moviment de presoners i presoneres. Durant la seva estada a la presó, i després del seu alliberament, mai va deixar de creure en una Palestina alliberada, des del riu fins al mar; aquesta convicció no era un mer somni, sinó un objectiu històric clar, i durant tota la seva vida va actuar per a impulsar i canviar les condicions que poguessin contribuir a aconseguir aquest alliberament. Va liderar vagues de fam col·lectives, va escriure llibres sobre l’aparell colonial de seguretat i intel·ligència i va organitzar cercles d’estudi sobre les tàctiques de les forces d’ocupació entre els palestins empresonats, al mateix temps que treballava per desenvolupar les estructures organitzatives i polítiques del moviment Hamàs i del moviment de presos i preses palestines en el seu conjunt des de la presó. En testimoniatges i memòries posteriors al seu alliberament, els seus companys de presó alliberats van recordar la seva amabilitat, dedicació i lideratge, expressant-li el seu respecte i afecte, més enllà de les divisions polítiques i les diferents faccions.

Com a líder nacional, no només va comandar operacions defensives contra les invasions sionistes de Gaza durant la dècada de 2010 i va avançar en defensa de Cisjordània i Jerusalem a la batalla de Seif al-Quds de 2021, sinó que també va concebre i va planificar l’audaç ofensiva tàctica coneguda com a «Diluvi d’Al-Aqsa», juntament amb els líders de les Brigades Izz el-Din al-Qassam, els màrtirs Mohammed Deif i Marwan Issa. Sempre va tenir presents els somnis, el potencial reprimit i la llibertat del seu poble, així com les seves responsabilitats envers els seus companys i companyes presoneres i presoners palestins reclosos en les presons sionistes. Es va comprometre i va abraçar la lluita per a posar fi a les massacres, la destrucció i el setge; per situar la causa palestina en el centre de l’escenari àrab, islàmic i internacional, per lluitar per les vides i el futur del jovent de Gaza, i per alliberar els presos i les preses que van quedar enrere quan va ser alliberat per la Resistència.

Pel seu coratge, la seva fermesa, la seva perspicàcia i el seu paper en el moviment de resistència per l’alliberament, Yahya Sinwar ha estat reconegut per persones de tot el món com un símbol i líder revolucionari palestí, àrab, islàmic i global, una figura de justícia i valentia que es resisteix al jou de la dominació colonial. Cal destacar que, durant l’any 2025, el nom «Yahya» va escalar 33 llocs i va entrar en la llista dels 100 noms més populars per a nens al Regne Unit. En manifestacions des de Nova York fins a Kuala Lumpur, des de Pretòria fins a Brussel·les, la gent sosté fotos i cites del màrtir Yahya Sinwar, com a símbols del compromís amb l’alliberament de Palestina i del camí que va traçar davant el món.

Aquestes mostres de respecte i afecte cap al màrtir han estat severament reprimides i censurades per totes les potències imperialistes, amb el suport actiu de les grans corporacions tecnològiques, i fins i tot d’alguns anomenats progressistes i socialdemòcrates. Ha estat precisament perquè Yahya Sinwar personificava exactament el que els sionistes i imperialistes volen erradicar: el sumud i la resistència arrelats en la fe, l’amor, la justícia i el coneixement, i una acceptació del sacrifici pel bé del seu poble i l’alliberament.

No poden suportar el fet que persones de tot el món estiguin aprenent del seu gran llegat. El seu intent de demonitzar a Yahya Sinwar titllant-lo de «terrorista» està fracassant estrepitosament, de manera que intenten terroritzar a la gent perquè ni tan sols esmenti el seu nom, i molt menys sostingui amb orgull el seu nom i la seva imatge, la qual cosa ja en si mateix constitueix una crida a l’acció i la mobilització. Tot això passa perquè la realitat els colpeja un gran temor pel futur del projecte colonial a la Palestina ocupada: Yahya Sinwar va ser un combatent del poble que va caure màrtir en la batalla contra l’enemic genocida, que va donar la seva vida, lluitant fins al final, al servei del seu poble i de tots els pobles lliures del món. Es va unir als i les milers de màrtirs que van lluitar contra les cadenes del colonialisme, des d’Algèria fins al Vietnam, des del Líban fins a Cuba.

El seu lideratge, valentia i dedicació a Palestina i al seu poble mereixen la nostra més profunda admiració i respecte, i la seva conducta i vida són un exemple i una font d’inspiració per a tots i totes nosaltres. Tots els pobles democràtics i progressistes del món han de mantenir viva la seva memòria i el seu llegat. Cadascun i cadascuna de nosaltres ha d’esforçar-se per dedicar la seva vida a la causa de l’alliberament, tant en l’àmbit palestí, àrab i internacional, com va fer el màrtir revolucionari Yahya Sinwar.

Per al moviment per Palestina a tot el món, inclosos els moviments de palestins i palestines a l’exili i la diàspora i la mobilització internacionalista per Palestina, hi ha moltes lliçons per aprendre de la vida revolucionària de Yahya Sinwar.

En primer lloc, un dels aspectes més importants és el seu compromís amb la lluita col·lectiva, l’esforç i l’organització. El líder màrtir va ser, sense dubte, una figura excepcional: un estrateg que duia a terme una política d’engany, un escriptor i un pensador, i un líder popular capaç de mobilitzar a les masses. No obstant això, al llarg de la seva vida, es va dedicar a construir organitzacions, institucions i estructures capaces de liderar i impulsar la revolució i renovar el seu lideratge: en el moviment estudiantil, en el moviment de presos i preses, en els serveis de seguretat de la resistència Al-Majd, en les estructures polítiques i militars de Hamàs i en la governança de la Franja de Gaza. «Tufan Al-Aqsa» va ser una campanya militar meticulosament dissenyada i no és més que un aspecte de la polifacètica vida organitzativa de Yahya Sinwar. En una època en què l’individualisme és fortament promogut, especialment en el nucli imperial, el compromís col·lectiu i el focus organitzatiu de Sinwar constitueixen una lliçó revolucionària per a tots i totes nosaltres.

En segon lloc, Sinwar es mostrava dur i inflexible en dirigir-se a l’enemic, al colonitzador i als seus col·laboradors, ja que considerava el col·laboracionisme com una amenaça mortal per a la resistència i per al poble palestí en conjunt. Al mateix temps, es mostrava flexible i obert pel que fa al poble palestí, als seus diversos corrents polítics i, sobretot, a les classes populars palestines. Estava decidit a centrar-se en el veritable enemic i a desenvolupar i intensificar la resistència, al mateix temps que secundava i enfortia la base popular d’aquesta, fent tot el possible per millorar les vides dels treballadors i treballadores i les masses populars, sense deixar de mostrar un rebuig absolut a la col·laboració o la normalització amb l’ocupant.

En tercer lloc, al llarg de les seves dècades a la presó i mentre exercia el lideratge des de fora de la presó, va ser un exemple de les qualitats del moviment dels presos i preses: paciència, fermesa i valentia. Mentre elaborava els plans per al «Diluvi d’Al-Aqsa» i duia a terme un engany estratègic contra el règim sionista, va orientar al moviment que liderava perquè se centrés a fer front a l’enemic i no es deixés distreure per rumors o especulacions. Durant el període 2022-2023, van abundar les especulacions sobre que Hamàs s’estava orientant cap a una mera gestió del setge i l’exercici pur de l’autoritat a Gaza a costa de la resistència, o que estava abandonant a les forces de resistència en les batalles de 2022 i principis de 2023. En lloc de soscavar el minuciós procés de planificació, Sinwar va conduir al moviment per una via de ferma determinació, el resultat de la qual va quedar brillantment de manifest davant el món el 7 d’octubre de 2023.

Avui commemorem el segon aniversari del martiri d’un líder revolucionari, un comandant que va lluitar al costat dels seus soldats, un pres alliberat que es va negar a abandonar a les seves germanes i germans, un gran fill de Palestina que, amb fe en Déu i amor pel seu poble, ha canviat el món. Gaza, com va dir el líder màrtir, «ha desemmascarat a tots els que normalitzen la situació, ha deshonrat a tots els que participen en la coordinació de seguretat i ha revelat la veritable naturalesa de tots aquells que han renunciat als seus drets i han fet concessions». És la nostra responsabilitat col·lectiva organitzar-nos, lluitar i collir els assoliments del Diluvi d’Al-Aqsa.

Fem una crida al moviment perquè recordi a Yahya Sinwar, amb paraules, imatges i accions: per a expressar de manera oral i visual l’heroisme i el lideratge de la Resistència, per a intensificar les protestes, la mobilització i l’acció directa per a fer front al sionisme i a l’imperialisme, i per a construir la Intifada global, per Palestina i per la humanitat.

«El millor regal que l’enemic i l’ocupació poden fer-me és assassinar-me, i que em trobi amb Déu Totpoderós com a màrtir a les mans d’ells». —Yahya Sinwar, líder i màrtir.

Glòria al màrtir Yahya Sinwar i a tots i totes les màrtirs de Palestina i de la Resistència. Retorn, alliberament i victòria per al Líban, per al Iemen, per a l’Iran, per a totes les forces de la Resistència. Victòria per a Palestina, tota Palestina, des del riu fins a la mar.