De Sabra i Shatila a Gaza: La Resistència Protegeix el Poble Contra el Genocidi

Avui marquem el 44è aniversari de la massacre de Sabra i Shatila, dirigit als camps de refugiats palestins a Beirut, Líban, el 16 i 18 de septembre de 1982. La massacre va pendre la vida de milers de palestins i libanesos, a les mans de la aliança genocida del imperialisme americà, el sionisme, i les forces ultrareaccionaries àrabs. Aquest és el mateix triangle mortífer responsable del actual genocidi avui dia, des de Gaza al sud del Líban.

La massacre va ser perpetrada per la feixista Milicia Falangista Libanesa, actuant sota el lideratge polític i militar de l’entitat sionista, que estava ocupant el Líban en aquell moment, rodejant els camps en totes bandes i disparant bengales a l’aire per il·luminar el cel nocturn per els autors de la massacre. Les victimes eren les persones de Sabra i Shatila, homes, dones, nens, i gent gran.

44 anys després, recordem i honorem els màrtirs, exigim justicia i rendiment de comptes per els autors de i reafirmem que la justicia real només pot venir amb l’alliberament de Palestina, des del riu fins al mar, i l’alliberament del Líban de les forces d’ocupació sionista i l’hegemonia del imperialisme americà.

Per entendre el significat i extensió dels fets, es necessari recordar el context. Després del primer intent al 1978, les FOI van invair el Líban per segona vegada el juny de 1982. Els sionistes van encerclar l’oest de Beirut i van assetjar la seu de la OLP. Un dels objectius de la operació era expulsar la resistència palestina del Líban. El Líban era en aquell moment el centre de la revolució palestina, ja que els palestins i les palestines a l’exili estaven organitzant la lluita per la lliberació des de diferents llocs, tant dins com fora de la pàtria.

A mitjans d’agost de 1982, com a resposta a la crisis i enmig de les promeses d’emissaris internacionals de garantir la seguretat dels civils palestins en els camps de refugiats del Líban, la OLP va accedir a retirar els combatents de la resistència palestina i les seves armes del Líban, amb la seva cúpula partint cap a Tunisia. En resposta a promeses falses, la revolució palestina, la seva resitstència i les seves armes, van accedir al desarmament.

La evacuació de la OLP va tenir lloc des del 21 d’agost al 1 de setembre de 1982, quan els combatents de la resistència marxaven del Líban cap a Tunisia. Dies deprés de que els defensors dels camps es retiressin, i poc després de l’assassinat del lider falangista Bachir Gemayel per el Partit Nacional Socialista Siri (SSNP), les Forces d’Ocupació Israelianes i els seus aliats falangistes van invaïr Beirut i van encerclar el camp de refugiats de Shatila, aleshores poblat majoritariament per dones, nens, i gent gran, el 15 de setembre de 1982.

Les forces “israelianes” van instal·lar controls a cada entrada del camp, bloquejant la sortida de civils palestins i controlant tots els punts d’entrada. Sota la benedicció de forces sionistes, les milicies feixistes van entrar al camp i van procedir amb les massacres de milers de refugiats palestins sense els seus combatents de la resistència i les seves armes de defensa pròpia i de lliberació nacional.

Fins a 4000 palestins i libanesos van ser massacrats, des de gent gran fins a nadons. Moltes victimes enacara es troben desaparegudes avui dia. La violència de l’atac va ser insuportable: tortures, violacions, nens disparats a sang freda. Les forces sionistes es van assegurar de que més atacants poguessin entrar al mateix temps que cap resident palestí o libanés pogués escapar de la zona.

Els habitants del camp, dones, persones grans i nens van resistir amb armes petites, els seus cosos, i el seu propi alè.

Les massacres de Sabra i Shatila no van ser un acte de violència aleatòria comès per una milicia. No van ser un simple incident de violència sectària; en canvi, romanen una representació de com conflictes sectaris beneficien únicament el sionisme i l’imperialisme. La massacre va ser crucial en la invasió sionista del Líban suportada per els Estats Units, que va pendre mñes de 30.000 vides en aquell moment, i sota la que el Líban va romandre ocupat fins el 25 de maig del 2000, quan va ser alliberat per la resistència libanesa, liderada per Hezbollah.

Les massacres estaven ideades com un acte de genocidi, disenyat per buidar el Líban de la seva població palestina, i facilitades per les mateixes forces responsables de la Nakba i de l’acceleració de la neteja ètnica genocida que estem enfrontant avui a Palestina, especialment a Gaza i Cisjordània, i al Líban.

Des de Deir Yasin i al-Lid a Gaza, des de les massacres de setembre a Jordània fins als atacs a Jenin i als camps de refugiats, la matança del poble palestí está organitzada per l’imperialisme americà i l’entitat sionista, amb la col·laboració, complicitat i involucració directa de les forces àrabs reaccionaries feixistes.

La lliço de Sabra i Shatila es clara a la llum dels intents actuals dels Estats Units i l’entitat sionista de exigir el “desarmament” de la Resistència, des de la franja de Gaza fins als camps de refugiats del Líban, fins a la resistència libanesa i la població del Sud. Les promeses de la “comunitat internacional” son inútils per protegir els pobles sotmesos al genocidi imperialista-genocida. Tot i un alto al foc a Gaza estrictament obeït per la Resistència, amb suposats mediadors garantors i la creació de la anomenada “Junta de Pau”, cada dia les matances, assessinats, i massacres continuen mentre ni tan sols convois, gasolina, equipament mèdic o equipament de construcció son admesos a Gaza. Tot i un “marc d’acord” al Líban, els ocupants sionistes continuen destruint cases, escoles, i negocis arreu del sud del Líban, segresten ciutadans libanesos, i llancen campanyes sanguinàries de bombardeig i assassinat.

Les promeses d’aquestes forces són inútils, com mostren les violacions diàries i atacs per part de l’ocupant enemic sionista; i encara s’atreveixen on cop mes a demandar que els palestins i libanesos entreguin la una cosa que els ha protegit de l’invasor i l’ocupador: les armes de la Resistència. La memòria de Sabra i Shatila roman viva i la lliçó es clara: el desarmament de la Resistència es part essencial del genocidi, i la promesa no de pau, sinó de les massacres que vindran.

Sabra i Shatila va ser un intent de eliminar la resistència palestina i, com en el cas de tots els altres intents, va fracasar. No oblidarem la lliçó de la massacre: la resistència és el poble i la resistència protegeix el poble. Sabem què passa quan la ressistència es forçadament separada del poble i els palestins, libanesos i tots els pobles ocupats tenen el dret a resistir de totes maneres, incoent i especialment la lluita armada, en la seva batalla de lliberació.

La Xarxa de Solidaritat amb els Presos i Preses Palestins de Samidoun plany els màrtirs de Sabra i Shatila i saluda a tots el refugiats palestins dels camps i a l’exili i diàspora que continuen la lluita per el retorn i la lliberació. Urgim a tots els nostres seguidors a remarcar la lluita revolucionària en curs dels palestins en els camps, des dels assetjats i genocidats camps de Gaza, fins als ocupats i arrassats cams de Cisjordània, a els marginalitzats i atacats camps del Líban, que continuen posant al de front generacions de lluitadors per la llibaració de Palestina.

Exigim la llibertat de tots els presoners i presoneres palestins i presoners per Palestina en presons sionistes, imperialistes i reaccionàries, i enfatitzem que aquest aniversari també ha de ser una ocasió per donar suport a la continuada resistència palestina i libanesa, en temps on els intents de soscavar-la són tán ferotges com sempre.